Powered By Blogger

16 de set. 2012

KAL manta de puntos. Comencem?

KAL manta de puntos. Comencem?:
Em vaig perdre el "pistoletazo de salida" del KAL, per variar!!
S'han de fer aquests tres punts, vale, més o menys controlat :-), però ja anem tard... lliurament finals de mes!

Me perdí el "pistoletazo de salida" del KAL, para variar!!
Hay que tejer estos tres puntos, vale, más o menos controlado :-), pero ya vamos tarde... entrega a finales de mes!
Punto jersey: una vuelta en punto derecho, siguiente vuelta en punto revés.

Punto bobo:
todas las vueltas del derecho
Punto elástico: combinación en la misma vuelta de punto derecho y punto revés.
I vaig arribar ahir a casa i em vaig posar com una boja a teixir...resultat, com que no havia fet ni mostra ni res... em vaig trobar que o la llana és massa prima o les agulles massa gruixudes i a més el quadre que em va sortir era moooolt gran o sigui que aquesta serà la meva mostra jijiji
Ara ja sé que he de muntar menys punts i agafar unes agulles més primes :-O
A finals de mes us ensenyo els 3 primers punts.

Y llegué ayer a casa y me puse a tejer como una loca... resultado, como no había tejido la muestra... me encontré que o la lana es demasiado fina o las agujas demasiado gordas y además el cuadradito que me salió era muy grande o sea que esta será mi muestra..jijiji
Ahora ya sé que tengo que montar menos puntos y coger unas agujas más delgadas :-O
A finales de mes os enseño los 3 primeros puntos.


Manta de cuadros.

Manta de cuadros.: Segunda de las mantas que terminé este verano...que valor el  mio!!!! Con estos calores, a veces creo que me falta un tornillo ;)! Eso sí, con el ventilador delante a toda pastilla....

Está tejida  a base de cuadros simples que voy uniendo sobre la marcha, si quereis saber como, aquí  teneís el PAP.
Esta és para mi hijo Sergio, para que esté bien calentito este invierno.... 

A él  le encanta.....y a vosotras, que os parece???
Un besote enorme, sed muy felices!

12 de set. 2012

17 d’ag. 2012

Albergínies marinades

Albergínies marinades:
M’agraden molt les albergínies. N’acostumo a tenir per casa. Els dies que estic més gandul -que a l’estiu passa sovint- opto per la recepta pimpampum de fer-les al microones, pelarles i fer-ne una truita ràpida. Però agrada variar i a més de fer-les a la parmesana o fins i tot a lo Laos, fregides amb porc, m’agrada anar tastant noves maneres de fer-les. I em va encantar a primera vista una recepta que va publicar no fa gaire El comidista.

Fàcil i bona. Ja l’he repetit un parell de cops. El primer van quedar una mica més estètiques que aquest segon cop, que tenia unes albergínies blanques una mica al límit de conservació. Però és un gran plat per fer d’un dia per l’altre i servir fresquet, com aperitiu. A part d’albergínies (jo he fet servir les blanques els dos cops, que m’agraden molt), per fer la marinada he fet servir:
- 3 cullerades d’oli del bo

- 1 cullerada de suc de llimona

- Un gra d’all picat

- Una mica de gingebre fresc picat (més o menys quantitat com l’all)

- Alfàbrega fresca (el Comidista li posava menta, però no en tenia)

- Mitja cullerada de sucre
Tallem les albergínies a rodanxes gruixudes i en una plata untada amb oli, perquè no s’hi enganxi, ho posem a forn precalentat a 180 graus, durant uns 20 minuts. Ho traiem (mirant abans que no es torressin massa, que cada forn és un món), els hi donem la volta i ho deixem uns 15 minutets més.
Mentre es refreden, preparem la marinada: en un bol barregem oli i llimona, el sucre, alfàbrega picada i l’all i el gingebre fresc, tallat a trossos prou grossos com perquè després sigui senzill retirar-los. I una mica de sal i pebre.
En un bol, i amb cura, barregem les alberginies i la marinada bé, que s’impregnin. Després ho posem sobre una plata, ho tapem amb paper film, i cap a la nevera, tota la nit o un dia si fa falta.
Abans de menjar, ho traiem, ho posem a on ho volguem servir, enretirem els trossos grans de gingebre i all i li podem tirar una mica de formatge per sobre, per exemple. Aquí li he posat una mica de Cantell, un de cabra sequet de la formatgeria Can Pujol, del Maresme, que m’agrada moltíssim. O també li quedaria fantàstic una mica de feta. Feta la llei, feta la tapa.